Aristòtil va néixer en Estagira, en Tracia, l'any 384-3 a. C., segons Diògenes Laercio, qui ens diu que era fill de Nicómaco i Efestiada, i que el seu pare exercia la medicina en la cort del rei Amintas (II) de Macedònia, "per causa de la medicina i per amistat", la qual cosa s'ha tractat d'associar amb el posterior interès naturalista d'Aristòtil. Diògenes Laercio ens descriu a Aristòtil com "el deixeble més legítim de Plató, i de veu balbucient... que tenia les cames primes i els ulls petits, que usava vestits preciosos i anells, i que es tallava la barba i el pèl". (Vides de filòsofs il·lustres, llibre V, 1).
Aristòtil en l'Acadèmia
1.
Poc sabem de l'educació rebuda per Aristòtil en la seva joventut, encara que va haver de ser la pròpia dels joves grecs de la seva època. Als disset anys, el 368 a. C., es va traslladar a Atenes on es va incorporar a l'Acadèmia de Plató en la qual romandria durant vint anys. Malgrat algunes anècdotes que es fan ressò d'un suposat enfrontament entre Plató i Aristòtil, abans de la mort d'aquell, és poc probable que tal enfrontament hagi pogut produir-se, atès que totes les referències que tenim d' Aristòtil cap a Plató fan gala d'un gran respecte i admiració cap al mestre, malgrat les discrepàncies teòriques que després van portar a la seva separació doctrinal. El fet que la crítica contemporània hagi posat de manifest el caràcter històric, evolutiu, de l'obra aristotèlica fa encara més insostenible aquesta hipòtesi. Sabem que Aristòtil va travessar per una fase profundament platònica abans de desenvolupar les seves pròpies concepcions filosòfiques, assumint com a pròpia, per exemple, la teoria de les Idees de Plató, abans d'haver procedit a la seva crítica, com clarament es posa de manifest en el diàleg aristotèlic "Eudemo", una de les seves obres de joventut.
Aristòtil en l'Acadèmia
1.
Poc sabem de l'educació rebuda per Aristòtil en la seva joventut, encara que va haver de ser la pròpia dels joves grecs de la seva època. Als disset anys, el 368 a. C., es va traslladar a Atenes on es va incorporar a l'Acadèmia de Plató en la qual romandria durant vint anys. Malgrat algunes anècdotes que es fan ressò d'un suposat enfrontament entre Plató i Aristòtil, abans de la mort d'aquell, és poc probable que tal enfrontament hagi pogut produir-se, atès que totes les referències que tenim d' Aristòtil cap a Plató fan gala d'un gran respecte i admiració cap al mestre, malgrat les discrepàncies teòriques que després van portar a la seva separació doctrinal. El fet que la crítica contemporània hagi posat de manifest el caràcter històric, evolutiu, de l'obra aristotèlica fa encara més insostenible aquesta hipòtesi. Sabem que Aristòtil va travessar per una fase profundament platònica abans de desenvolupar les seves pròpies concepcions filosòfiques, assumint com a pròpia, per exemple, la teoria de les Idees de Plató, abans d'haver procedit a la seva crítica, com clarament es posa de manifest en el diàleg aristotèlic "Eudemo", una de les seves obres de joventut.
2.
A la mort de Plató, en el - 347, Espeusipo, nebot de Plató, es va fer càrrec de l'adreça de l'Acadèmia, bé per designació directa d'aquest o bé per decisió de les seves condiscípulos, imprimint una orientació de caràcter més especulatiu i místic-religiós a les activitats de l'Acadèmia, la qual cosa no va ser del grat d' Aristòtil qui la va abandonar, (ja fora per aquesta raó, ja per sentir-se frustrat al no haver estat designat ell mateix com a director, com sostenen uns altres.
Aristòtil després de l'abandó de l'Acadèmia
1.
Aristòtil es va dirigir llavors, en companyia de Jenócrates, a Assos, on regnava el tirà Hermias, (amb qui, pel que sembla, va entaular profunda amistat), fundant allí una secció de l'Acadèmia que ell mateix va dirigir durant tres anys. Va ser allí probablement on va començar a desenvolupar les seves pròpies opinions contràries a la teoria de les Idees. D'aquesta època és, en efecte, la seva obra "Sobre la filosofia", en la qual apareixen els primers elements crítics de la teoria de les Idees. També allí va contreure matrimoni amb Pythia, filla adoptiva o neboda de Hermias, amb la qual va portar una vida feliç fins a la mort d'aquesta. (Desconeixem quan va tenir lloc aquest esdeveniment, però sabem que Aristòtil després de la mort de Pythia va viure amb
Herpilis, amb la qual va tenir un fill anomenat Nicómaco.)
2.
Tres anys després, en el 345-4, es va traslladar a Mitilene, a la illa de Lesbos, entrant allí probablement en relació amb Teofrasto, que seria posteriorment el més destacat deixeble i continuador de l'obra d'Aristòtil. Allí va continuar amb la seva activitat filosòfica fins que l'any 343-2 va ser cridat per Filip de Macedònia per fer-se càrrec de l'educació del seu fill Alejandro, el futur Alejandro Magne, que tenia llavors tretze anys. Probablement aquest encàrrec s'hagués de més a l'amistat i parentiu amb *Hermias, aliat de Filip, i assassinat feia poc mitjançant un parany tendit pels perses, que al passat de la seva família en la cort de Macedònia. Allí va romandre set o vuit anys, fins al 336-5, quan Alejandro va pujar al tron, tornant llavors Aristòtil a Atenes.
Retorn a Atenes i creació del Liceu
1.
Una vegada a Atenes, en el 335, fundarà la seva pròpia escola, el Liceu, una comunitat filosòfica a l'estil de la platònica , cridada així per estar situada dins d'un recinte dedicat a Apol·lo Likeios. A més del propi edifici comptava amb un jardí i un passeig (perípatos) del que els aristotèlics rebran el nom de peripatéticos, ja sigui perquè Aristòtil impartia els seus ensenyaments passejant, com recull Diògenes Laercio ("... va prendre en el Liceu un lloc per passejar, i passejant allí fins a l'hora de ungirse els atletes, filosofava amb els seus deixebles, i d'aquest passeig va ser anomenat peripatético"), o perquè, simplement, s'impartien aquests ensenyaments en el passeig. (Excavacions realitzades a mitjan 90 a Atenes, prop de la la Plaça Sintagma, van deixar al descobert els fonaments de diversos edificis, com es pot observar en la imatge, que els arqueòlegs consideren poden ser les restes del Liceu d'Aristòtil). Segons la tradició l'ordre de les activitats en el Liceu estava fortament establert, dedicant-se els matins a les qüestions més difícils de caràcter filosòfic, reservades per als deixebles, i les tardes a les lliçons de retòrica i de dialèctica, entre les quals es podia trobar un públic més ampli.
2.
Al llarg d'aquest període Alejandro Magne realitza les seves campanyes militars que tenen com una de les seves conseqüències la unificació de la Hélade, amb la consegüent pèrdua d'autonomia política de les ciutats estat, entre les quals s'explicava Atenes. El fet que Aristòtil hagués estat el seu preceptor, així com la seva amistat i parentiu amb Hermias, li anirà convertint en un personatge no grat per a molts atenesos. A la mort d'Alejandro, l'any 323, sentint-se amenaçat pels creixents sentiments antimacedónicos, Aristòtil abandonarà Atenes i es retirarà a Calcis, ("perquè els atenesos no tornin a pecar contra la filosofia", diuen que va dir, en clara referència a la condemna de Sòcrates), a una propietat de la seva difunta mare, a la illa de Eubea, d'on era originària. Allí morirà Aristòtil, el 322 a. C., d'una malaltia de l'estómac.
Eric Vigas Saenz
No hay comentarios:
Publicar un comentario