''Según nos cuenta Platón, parece que Tales de Milet se cayó a un pozo mientras estaba contemplando las estrellas. Este hecho le hizo mucha gracia a una sirvienta, la cual, riéndose de él le dijo: Tanto preocuparte por conocer las cosas del cielo, que se te ha quedado oculto lo que está bajo tus pies.''
Jo estic d'acord amb la serventa ja que els humans em tendit sempre a observar el exterior com per exemple l'espai , però, no em indagat en els profunds oceans. No creieu que si tenim la tecnologia per anar a l'espai , no la tenim per investigar a sota del mar? , aixó , crec jo que podríen donar gran avanços en l'àmbit sanitari.
Pau Galbàn
Jo també crec que hauriem de fer més esforços per tenir més coneixements del nostre propi planeta, però també s'ha de tenir en compte que és molt més complicat això que anar a l'espai, apart de que si no es fa amb compte podrien produirse danys irreversibles a gran escala per tot el planeta.
ResponderEliminarTambé cal que ens adonem de que aquest relat l'explica Plató, per tant es tracta d'una possible crítica a filòsofs anteriors per la seva visió de les coses, la limitació en quant a veure el món mitjançant uns ideals plantejats. Plató crec que vol transmetre una idea de un coneixement exterior, fora d'unes fronteres establertes, en aquest cas, per Tales de Milet.
ResponderEliminarL’anècdota de Plató sobre Tales de Milet, demostra les tantes vegades en que l’ésser es preocupa de coses que no estan al seu abast i en canvi no reacciona davant els fets que succeeixen al seu voltant, en la seva realitat més immediata.
ResponderEliminarCrec que això, també, es assimilable amb el fet de que a la vida es creix amb el dia a dia. Pensar en el que succeirà en un futur més o menys llunyà, és una cosa que no està al nostre abast immediat i, per tant, resulta a vegades una preocupació poc realista.
Jaime Pérez