“Una aranya fa operacions semblants a les del teixidor, i una abella amb la construcció de les bresques fa avergonyir més d’un arquitecte humà. Però allò que des del primer moment fa que l’arquitecte més dolent superi la millor abella és que aquell, abans de construir la bresca amb cera, l’ha construïda al seu cap. Al final del procés de treball, el resultat que en surt ja era present des del principi al cervell de l’obrer, és a dir, idealment. No és que provoqui només un canvi de forma de la natura; alhora realitza en la natura el seu fi, que ell coneix bé, que determina com a llei la seva manera de fer i al qual ha de subordinar la seva voluntat.”
Es podria parlar de treball si no es realitzés efectivament el fi ideal?
Jaime Pérez
Jaime Pérez
D’acord amb el text anterior, el treball humà té com a pressupost inicial l’aplicació del cervell del treballador que dóna la causa i el fi del que s’està fent. L’obrer no realitza simplement una obra per el sol fet de fer-la d’una manera sistemàtica o una cosa instintiva sinó que aplica la idea del perquè vol fer aquell treball i la utilitat que donarà una vegada realitzat. Per tant, el treball està relacionat amb el fi ideal per al qual es realitza i ha de servir. Si no hi ha fi ideal no es desenvolupa el treball humà. L’acció humana al treball es conscient no es fa per que si. Transformen la realitat que ens envolta de forma conscient i la força del treball es l’acció concreta que l’ésser humà aplica a les coses que li envolta per arribar a aconseguir el fi ideal que persegueix per adaptar la natura a les seves necessitats.
ResponderEliminarJaime Pérez