martes, 16 de noviembre de 2010

¿POR QUÉ EL POLLO CRUZÓ LA CARRETERA?

En aquesta entrada us deixo una curiositat que em va cridar l’atenció fa temps, tracta d’una simple pregunta i de com la respondrien ( de manera satírica ) diferents personalitats conegudes.

PREGUNTA: ¿POR QUÉ EL POLLO CRUZÓ LA CARRETERA?

SÓCRATES: ¿Sabes qué es un pollo?

PLATÓN: Por su bien. Al otro lado se encuentra la verdad.

ARISTÓTELES: Está en la naturaleza de los pollos cruzar la carretera.

MAQUIAVELO: La cuestión es que el pollo cruzó la carretera. ¿A quién le importa por qué? El fin de cruzar la carretera justifica cualquier medio.

DESCARTES: El pollo cruzó la carretera y luego existió.

HUME: Buscaba una experiencia sensible.

KANT: Porque quería descubrir más allá del fenómeno "neumo" de la carretera.

ENGELS: ¿Por qué no cruzó el pollo la carretera?

MARX: Era una inevitabilidad histórica.

DARWIN: A lo largo de grandes períodos de tiempo los pollos han sido seleccionados naturalmente de modo que ahora tienen una disposición genética a cruzar carreteras.

ALBERT EINSTEIN: Si el pollo ha cruzado la carretera o la carretera se ha movido debajo del pollo depende de tu marco de referencia.

JEAN PAUL SARTRE: Porque era libre.

VOLTAIRE: Puede que no este de acuerdo con las razones que haya tenido el pollo para cruzar la carretera, pero daría mi vida por defenderlas.

MARTIN LUTHER KING: Veo un mundo en el que todos los pollos serán libres de cruzar la carretera sin que sus motivos se pongan en cuestión.
PROFESOR DE SECUNDARIA: Aunque se los explique, queridas bestias, no podrán entenderlo.
PROFESOR DE FACULTAD: Para saber por qué el pollo cruzó la carretera (tema que se incluirá en el parcial de mañana), lean los apuntes desde la página 2 a la 3050.
BUDA: Preguntar eso niega tu propia naturaleza de pollo.

MOISÉS: Y Dios bajó de los cielos y le dijo al pollo... "Cruza la carretera". Y el pollo cruzó la carretera y todos se regocijaron.




Marc Clupés

domingo, 14 de noviembre de 2010

Llibres relacionats amb Plató

En aquest escrit vull comentar dos llibres que he llegit recentment en els que apareixen algunes característiques del pensament de Plató i d’alguns filòsofs presocràtics.
El primer llibre es titula " El teorema del lloro ", de Denis Guedj. En el llibre mencionen a tots ( o quasi tots ) els filòsofs i matemàtics de la història, des de Tales de Milet fins a alguns més recents com Einstein.
La història és simple però entretinguda, el llibre en conjunt és molt didàctic.
Història: Un bon dia Monsieur Pierre Ruche, un llibreter de París, rep una carta d’un amic matemàtic del Brasil que no ha vist des de la segona guerra mundial. Quasi simultàniament s’assabenta que el seu amic ha mort cremat en circumstàncies misterioses. Rellegint la carta que li ha enviat, plena de referències
matemàtiques, Ruche creu detectar-hi un missatge xifrat que li revela l’enigma del seu antic company.
 
L’altre llibre del que us volia parlar forma part d’una col•lecció anomenada " La llave del tiempo" , separada en vuit parts. És del gènere de ciència ficció, o fins i tot podríem situar-lo al gènere fantàstic. Es situa al futur, al 2121, i els protagonistes son dos nois ( Martín y Jacob )
 i tres noies ( Casandra, Selene i Alejandra ). En aquesta època el mon està dominat per diferents corporacions empresarials, i una d’elles troba que aquests nois tenen un sistema immunològic que els fa invulnerables a qualsevol malaltia. Els ofereix ser estudiats per ajudar a la producció de vacunes a canvi d’un futur prometedor, però darrera de tot això s’hi amaguen altres propòsits.
Els protagonistes s’embarquen en una perillosa aventura per desenmascarar –los, i això els conduirà a conèixer el seu propi origen.
El llibre en sí no sembla que parli gaire de Plató, direu, i més si està ambientat al futur. I tindreu raó. Però tot i això apareixen alguns detalls que indubtablement estan relacionats amb ell, com la "religió" que segueix la gran part de la gent de la època anomenada "areteísme", que a més a més es basa en l’areté de Plató, i la llegenda de l’auriga del vent, que a part de tenir un nom molt semblant a la llegenda que va escriure Plató hi apareixen molts elements en comú.

Marc Clupés

Esquema: La realitat i l'ésser



          
    NIVEL ONTOLÓGICO
    NIVEL GNOSEOLÓGICO
    EL SER
- EL MUNDO INTELIGIBLE: el modelo

Las ideas, formas o esencias de todas las cosas.
- DIALÉCTICA (episteme): intuición pura de las ideas. Método del filósofo.
REALIDADES INTERMEDIAS
- EL ALMA
división tripartita: racional, irascibles y apatitiva.

- LOS OBJETOS MATEMÁTICOS

- EL AMOR (Eros)
- DOCTRINA DE LA REMINISCENCIA: conocer=recordar (innatismo)

- LA RAZÓN DISCURSIVA (episteme)

- EROS: amante de la sabiduría
REALIDAD INFERIOR
- LO SENSIBLE O MATERIAL: copias e imitaciones de lo real

1.los objetos materiales
2.Los cuerpos
3.Los reflejos y sombras
- LA DOXA (opinión)

1.Eikasía (imaginación)
2.Pistis (creencia)






















En aquest esquema podem veure els tres tipus de realitats, la intel.ligible, la material i la intermèdia . Crec que reflexa molt be el que ens han explican juntament amb el contingut del llibre.

sábado, 13 de noviembre de 2010

Model de procés de coneixement segons Plató (Esquema)


Pas 1: l'ànima existeix abans que el cos. En la seva vida anterior, al món suprasensible, contempla les idees.

Pas 2: quan l'ànima s'uneix al cos, oblida el coneixement que havia adquirit.

Pas 3: al món sensible, l'home percep pels sentits els objectes que van ser fets pel Demiürg (déu), a partir d'una matèria preexistent (*jora), tenint com a model a les idees.

Pas 4: la percepció sensible dels objectes desperta en l'ànima, per la seva semblança amb les idees, el record de les idees oblidades. D'allí que es denomini a aquesta teoria "Teoria de la Reminiscència" o del record.

Eric Vigas

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Germans de Plató i una mica de història...

''Tuvo dos hermanos, Adimanto y Glaucón; y una hermana llamada Potone, que fue madre de Espeusipo. En las letras fue discípulo de Dionisio, de quien hace memoria en sus Anterastes. Se ejercitó en la palestra bajo la dirección de Aristón Argivo, maestro de lucha, el cual, por la buena proporción del cuerpo, le mudó en el de Platón el nombre de Aristocles que antes tenía, tomado de su abuelo, según dice Alejandro en las Sucesiones. Otros son del sentir que fue llamado así por lo amplio de su locución, o bien porque tenía la frente ancha, como escriben Neantes.''

He cercat qui eran els parlants a l'obra de La República de Plató , i he trobat que , Glaucó i Adimanto eren germans seus, llavors els dialegs de la República eren entre Sócrates i un dels seus germans.

Pau Galbàn

martes, 9 de noviembre de 2010

Treball voluntari: Els miners atrapats ( mite de la caverna).

Al nostre blog de filosofia també hem trobat adequat penjar els nostres treballs voluntaris o de classe, en aquest cas he realitzat un treball voluntari sobre la recent notícia a Xile de 33 miners atrapats a una mina situada al desert d'Atacama relacionada amb un tema treballat a classe provinent de l'ideologia de Plató, el mite de la caverna.

La noticia tràgica però amb desenllaç feliç viscuda per 33 miners xilens atrapats sota terra durant 70 dies per l’esfondrament de la mina de San José exemplifica el mite de la caverna treballat recentment a classe; l’aïllament dels miners del mon exterior ocasionà una visió molt limitada del que succeïa diàriament, només podien rebre senyals del mon exterior mitjançant ajudes i comunicacions telefòniques.
El mite de la caverna explica com la realitat de l’individu evoluciona segons la visió de l’entorn en canvi constantment, una realitat limitada per un espai concret dona a entendre un conjunt d’ideals i opinions determinades amb un fonament purament visual, sense cap explicació que englobi els coneixements del “mon” exterior. L’alliberament dels miners fou el vincle primordial amb la realitat, l’adaptació que tingueren que passar els 33 homes atrapats a la llum del sol ( explícitament mitjançant ulleres i simbòlicament) es relacionà amb l’adquisició del fets i noticies que s’havien desenvolupat al mon exterior.
Aquest accident va resultar ésser una font de solidaritat internacional per les ajudes d’altres països i tema de debat per a moltes persones actualment. També cal dir que l’esfondrament produït a la mina de San José transmet inestabilitat en quant a seguretat laboral i condicions de treball en sectors com la mineria; la tràgica notícia originà una mobilització de mitjans de comunicació molt nombrosa i moltes agrupacions de defensa dels drets dels treballadors, així com un gran suport als familiars i amics de les 33 persones atrapades.
He trobat adequat comentar aquesta notícia per la similitud que manté amb les etapes que es desenvolupen durant el mite de la caverna i per el suport internacional generat entorn als afectats, tant de fora com de dins de la caverna.

Eric Vigas